Com assegurar els hidrats de carboni en els menús de Nadal

Sovint es pensa que els menús tradicionals de Nadal tenen un contingut molt elevat en hidrats de carboni (HC). No obstant això, és tot el contrari, els menjars de Nadal solen contenir poca quantitat d’hidrats de carboni.

Aquí tens alguns consells per gaudir del menú familiar de Nadal

Aperitiu

És freqüent que un menjar de Nadal comenci amb un picoteig o aperitiu servit en la taula, és a dir, un aperitiu que mengem asseguts en la taula com si fos un primer plat o seguit del menjar o el sopar, sense deixar temps mitjà.

Si l’aperitiu conté aliments rics en hidrats de carboni (pa, patates, dàtils, torrades, galetes salades, coques, croquetes…) haurem de descomptar les racions del menjar per al següent plat.

Consell: pregunta als amfitrions què hi ha per menjar a continuació per valorar si el menú agradarà o no al nen i comprovar si els següents plats tindran poca quantitat d’hidrats de carboni. Si escau, podràs donar prioritat a l’aperitiu per complir amb les racions d’hidrats de carboni a consumir.

Plats principals

Excepte la sopa de galets, la resta de plats habituals de Nadal són rics en greixos i proteïnes i més pobres en hidrats de carboni.

Si ens fixem en els plats típics (carn o peix al forn, carn en salsa tipus fricandó, canelons…) no trobem plats d’arròs, de patata o de pasta; que en tot cas apareixen com a complement.

Consell: reparteix els hidrats de carboni totals del menjar entre el picoteig o aperitiu, el plat principal i les postres. Recorda les equivalències en racions d’hidrats de carboni dels aliments típics de Nadal.

Christmas-meal

Postres

Les postres de Nadal són les que desperten major preocupació, ja que sovint tenen un alt contingut en sucres. Encara així els nens amb diabetis les poden consumir, sempre que sigui amb moderació.

Consell: tria com a primera elecció aliments convencionals fugint dels “sense sucre” o “especials per a diabetis”. En cas que observis hiperglucèmies havent dinat les postres convencionals (el que es diu una hiperglucèmia postprandial), hauràs de plantejar-te escollir aliments sense sucres, per la qual cosa serà necessari calcular les etiquetes nutricionals dels aliments amb edulcorants. Convé que els sucres de les postres no superin el 50% de les racions totals del menjar per evitar una hiperglucèmia havent dinat.

Begudes

Les begudes ensucrades i begudes estan totalment desaconsellats en diabetis, fora del context de la hipoglucèmia. Recorda que els sucs sense sucre afegit o “zero” tampoc són aconsellables en diabetis.

Consell: es poden prendre begudes edulcorades, ja que no contenen hidrats de carboni d’absorció ràpida.

En conclusió, els dies de Nadal has de tenir en compte tot el menú per explicar les racions d’hidrats de carboni, sense descurar les racions de l’aperitiu ni de les postres.

El temps de Nadal és època de celebracions, on els menjars i sopars en família resulten especialment importants. Presa en compte aquestes consideracions per gaudir d’un feliç menjar de Nadal, i, sobretot, cerca bona companyia i bons aliments.

 

Diabetis i residus: què fer amb el material d’un sol ús

El control de la diabetis requereix fer ús de diferents materials i dispositius (agulles, llancetes, tires de glucosa, etc.). Rebutjar correctament aquests productes ens ajudarà a evitar burxades accidentals (tant de familiars de persones amb diabetis com dels treballadors del servei de recollida d’escombraries), a evitar l’exposició a productes tòxics i a ser respectuosos amb el medi ambient.

Consells per emmagatzemar el material punxant
Selecciona un envàs per a les deixalles
En algunes regions, els centres de salut lliuren a les persones amb diabetis contenidors especials per emmagatzemar a casa el material tallant i punxant. Si no és el teu cas, et recomanem utilitzar algun recipient que trobis a casa, com un pot de cafè, una ampolla de suavitzant o un paquet de detergent amb tapa.

Els millors envasos són aquells que estan fets de plàstic gruixut i rígid amb tapa. És important que la tapa encaixi ben perquè no surtin els residus per fora. No és recomanable utilitzar envasos de vidre, perquè són més fràgils als cops i podrien trencar-se. Descarta també els recipients de productes retornables, per evitar confusions i que el material d’un sol ús acabi en el lloc equivocat.
Posa una etiqueta a l’envàs
D’aquesta forma, a casa tots sabreu quin és el contingut de l’envàs, especialment si no és transparent.
Busca un lloc adequat
És ideal deixar l’envàs de les deixalles sempre en el mateix lloc, per no haver de buscar-ho per tota la casa.

insulina_1

Diposita cada residu en el lloc adequat

Cada tipus de residu ha de rebutjar-se en un lloc diferent perquè pugui ser tractat adequadament.

  • Agulles, llancetes, xeringues i qualsevol element punxant: una vegada protegit l’element punxant, s’ha d’emmagatzemar en un contenidor rígid i dipositar-ho en el contenidor d’escombraries domèstiques, juntament amb les restes que no es reciclen.
  • Catèters, borses isotèrmiques per a transport de la insulina: poden tirar-se al contenidor d’escombraries domèstiques sense un tractament especial.
  • Tires reactives, apòsits, gases: no s’han de tirar mai al vàter o llevamans. Serà suficient amb tirar-ho en el contenidor d’escombraries domèstiques.
  • Envasos i restes de medicació, inclosos “bolis” d’insulina: diposita’ls en els contenidors destinats a això que trobaràs en les farmàcies, anomenats punts SIGRE.
  • Glucòmetres i sensors: pots portar-los als comerços on compres aquest tipus de dispositius o dipositar-los en punts nets per al seu reciclatge. Els glucòmetres i sensors contenen components que poden ser altament perillosos, com el mercuri, el plom o el cadmi. Aquests dispositius no impliquen riscos durant el seu ús, però sí quan es rebutgen, es trenquen i els seus components es barregen amb altres residus. Les entitats sense ànim de lucre que gestionen els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) s’ocupen de separar i preparar els components per a la seva reutilització, ja que molts d’ells podrien tornar-se a utilitzar en la fabricació d’altres aparells elèctrics i electrònics, evitant així l’extracció de noves matèries primeres.
  • Piles: diposita-les en contenidors específics per a piles que sovint es troben en supermercats o comerços d’aparells electrònics. A més d’altament contaminants per al medi ambient, les piles poden resultar tòxiques per a la nostra salut si no es rebutgen adequadament. Es calcula que una sola pila de mercuri és capaç de contaminar milers de litres d’aigua.

A cada país, poden existir regles especials i centres de recol·lecció específics per rebutjar aquests materials. Si en el teu no existeix una política específica per a la gestió de residus, pots preguntar si la teva farmàcia o centre de salut recull aquest tipus de material.

XERRADA DIA 29 DE NOVEMBRE

Xerrada: ” Quina relació hi ha entre el risc cardiovascular i la diabetis?” a càrrec de l’endocronòleg de l’HUAV Marta Hernández.
Dimecres 29 de novembre a les 18:30h a la Bibilioteca del Centre Cívic de Balàfia. En acabar berenar cardiosaludable a càrrec del Laboratori Novo Nordisck.
Xerrada oberta a tothom.

23736238_1120332174736094_8986893175516962391_o